PF, final round: FIGHT!

Bé nois, quina setmaneta!


Ja tenim entregada la PAC3 i pendent de saber el resultat.

Crec que hem fet una bona feina i volia afegir-me al comentari de'n Jordi: crec, com ell, que tots ens hi hem involucrat positivament i hem mostrat constància i motivació a l'hora de fer la nostra feina! Felicitats!!! :D

Ara falta acabar de polir el treball i, no perquè hagi dit "polir" hem d'abaixar la guàrdia! Ànims que això ja s'acaba! I HO CELEBRAREM!!! jeje

Si haig de comentar algun aspecte que m'hagi costat a l'hora de redactar el projecte a la Wiki és el següent:

Moltes vegades quan acabava de redactar un apartat a la Wiki i clicava a "SAVE" llavors l'estètica de la pàgina era diferent a la pàgina d'edició. M'explico: no us passava que posàveu la imatge centrada i, després, us sortia a un costat??? Jordi?? jeje.... A mi em va passar un parell de vegades i era una feina de bojos entrar a canviar-la de lloc perquè si es centrava la imatge, canviava l'estètica del text (desapareixien espais, paràgrafs que s'ajuntaven, notes de peu de pàgina que anaven creant del no-res espais,...) Total, en moments puntuals vaig viure un caos estètic que em va fer plantejar seriosament tirar el portàtil balcó avall... però, com veieu, continua al meu costat...

A part d'això l'experiència ha estat positiva. M'hagués agradat anar una mica més descansada per poder fer una llegida a fons del text redactat però, com ja sabeu, a final de semestre tothom té més feina de la que pot abarcar. Espero poder dedicar-hi el temps que es mereix a partir de demà dimarts! :)

Nens, ja podem veure la cua de l'assignatura a tocar de les nostres mans i sento una barreja d'alegria i tristesa. De debó: tinc ganes de tenir vacances i dedicar-me unes horetes a mi mateixa i a les meves aficions però, per altre banda, aquesta experiències m'ha agradat molt i m'ha permès conèixer gent que val la pena. Espero no perdre-us la pista !

ÀNIMS REPLICANTS! L'ÚLTIM ESFORÇ!!!

Crònica d'un viatge virtual. Part VI - La forma com a contingut

Hola Companys,
estem a prop de la fi del projecte...

Per una banda vull assenyalar que estic molt content de la feina que s'ha fet, tant de la implicació individual com de la puntualitat, constància i interès per la feia desenvolupada per TOTS els membres de l'equip.

Cadascú ha fet una petita part, atomitzada, dels conceptes claus del projecte, i aquests ja estan acabats i penjats a l'espai pertinent: la wiki. D'altra banda, com bé apunta en Damià, falta fer un repàs del redactat, però també de la seva part estètica. És més important del que sembla. Tal com vàrem fer amb el mapa conceptual, hem de menjar-nos els lectors, atrapar-los, conduir-los acertadament a través del nostre projecte.

La part estètica, va més enllà del que sembla. No és només la forma, sinó una premissa clau per conectar l'usuari amb la informació relalitzada. Comprendreu que és vital fer arribar allò que realment es destija, jeraquitzant bé els apartats, la distinció dels conceptes, en definitiva, l'estructura del treball.

Així, doncs, cal acotar el disseny, tot i que com que hem respectat bastant els acords previs a la realització del projecte, només es tractarà de puntualitzar, marcar espais i colors adequats.

Apa, ja en parlarem a la nostre fonda particular. Aquest espai eteri, entre realitats paral·leles però que creix cada cop que intervé el nostre avatar.

Canviem a millor!!

Hi ha un tema del que no hem parlat gaire i que, segons jo ho veig, és molt important. M’estic referint a la modificació de les parts del treball dels altres components de l’equip.

Com a equip, la nostra metodologia va ser la de repartir-nos la feina de tal manera que cadascú de nosaltres havia de fer una revisió bibliogràfica sobre el tema que li corresponia i després, de manera individual, desenvolupar la part del projecte que li corresponia.

Fins aquí fantàstic. Però què passa quan finalment es veu el treball enllestit, quan es veu el conjunt de l’obra llesta per a ser jutjada? Arribats a aquest punt cal anar amb peus de plom perquè cadascú de nosaltres té un bagatge anterior i veu les coses d’una manera particular. Per una altra banda, cadascú de nosaltres té una manera diferent de redactar i de distribuir els continguts.

Que difícil és, si més no per a mi, emetre una opinió sobre el resultat de les aportacions dels companys d’equip sense tenir por a l’opinió de l’altra persona. Amb això no vol dir que el que l’altre ha fet estigui bé o malament. Simplement vull dir que cadascú té una manera de fer les coses.

Davant d’això hi ha dues opcions. La primera seria donar per bo tot el que fa cadascú. Aquesta, personalment, no em convenç. La segona seria suggerir modificacions. Crec que és la millor opció.

El problema és com proposar un canvi sense que el bon ambient que domina les relacions dels membres del grup es vegi afectada. I crec que la millor manera és dir tot el que pensem cadascú sense embussos. Crec que hem adquirit confiança suficient i que ha de ser bo de cara al resultat final.

Per això proposaria penjar a l’Àrea de fitxers les modificacions suggerides. Es tractaria de copiar a un Word l’apartat de l’índex de la Wiki que es vol modificar i donar-li el nom del mateix apartat amb un número que indiqui la versió. Per exemple:

Nous_perfils_professionals_1.doc

Ja direu...

Apa Replicants. Ànims que això ja està pelat!

Valorant la PAC 3

Avui entregarem la PAC 3 després de molta feina. Vam començar-la creant el que havia de ser el mapa conceptual del treball. Al principi ens va generar un cert malestar perquè no acabàvem de trobar la manera amb la que compartir-lo simultàniament. Finalment amb el que va semblar un truc de màgia, ho vam aconseguir.

Després d'això, vam començar a aprofundir en el coneixement del tema dels llibres electrònics. Una feina interessant per tot el que anàvem aprenent, però alhora pesada per l'acumulació d'informació. Finalment hem passat a sintetitzar tota aquesta documentació, concretant tots els punts de l'índex plantejat. Ens hem cenyit bastant al projecte marcat, però a la pràctica hem hagut de fer alguna petita modificació que no ha alterat de cap manera l'estructura valorada positivament per en Joan.

Segurament aquesta ha estat la PAC més individualista, la més asíncrona de totes, però ara novament de la mà, arribem junts a la meta.

Realment la valoració individual de la PAC 2 m'ha deixat un mal sabor de boca, la qual cosa ja us he manifestat al fòrum del grup, em sap molt greu si en algun moment no he estat a l'alçada. Treballar en grup és una gran experiència, molt més difícil que individualment però té tantes satisfaccions i recompenses que compensa el "patiment".

Preparada, llesta, ja, per agafar embranzida i realitzar la PAC 4. La que posarà final al nostre viatge virtual.

BLADE RUNNER - I've seen things

Crònica d'un viatge virtual. Part V - He vist coses que mai us creuríeu

Rutger Hauer: "He vist coses que mai us creuríeu..."


Aquesta és una de les frases més emblemàtiques de la pel·lícula Blade Runner i amaga rera seu una increible senyal casuística amb el nostre cas. Intentaré explicar-vos, si puc, l'abast d'aquestes paraules...màgiques, xiuxiuejades a un Harrison Ford extenuat.

Estem arribant al final d'aquesta etapa i es divisa a l'espai proper un THE END tallat a mà, una guillotina que tallarà el cel·luloide pel mig. Un adéu previst, esculpit al final d'un ídex a lletra petita.

Com els Replicants de Blade Runner, el nostre projecte va ser creat per l'home (nosaltres), per més tard adquirir vida pròpia. Va aprofitar-se d'una certa relaxació per viatjar a planetes llunyans, col·lònies de pedra fosca, mines plenes de metalls desconeguts. Temps després, aquest va decidir retornar a casa per cercar els seus progenitors; alguna cosa no funcionava allà dalt.

Va ser trist adonar-se que sense els seus creadors la vida era limitada. Tenia firmada una data de caducitat. Per això, va posar-se altra cop a les mans dels humans, que amb una renovada esperança van recuperar el dret sobre els seus fills. Allò que denota superioritat, les paraules autoritàries d'un pare, el PATAPUM d'una porta després d'un càstic. No tornis a casa amb els genolls pelats i el xandall estripat.

Després de certs dubtes hem imposat la nostre llei, els Replicants han lluitat contra sí mateixos, només ells eren el seu veritable enemic.

La frase de Rutger Hauer en qüestió la va proposar el mateix, la va escriure i posar en mans de Ridley Scott, que admirat va decidir incloure-la. El temps l'ha situat com a estandard de les pel·lícules de ciència ficció.

Abans de morir el fill li dóna al pare una classe magistral sobre la vida, "he vist coses que mai us creuríeu"; la frase exemplifica a la perfecció allò incontrolable, desconegut, que supera les espectatives.

Els circuits s'apaguen, el pare plora la mort artificial del seu fill. Però demà al matí i gràcies a això tindrá més ganes de viure...un unicorn davant la porta el fa dubtar però agafant amb força la mà de la Rachel, emprèn la fuga.

El seu amor ho reclama.

Els pares es converteixen en fills, els fills en pares. I Harrison Ford en un Repli...nosaltres ja ho som.


Fosa a negre...

Fosa a ne...
Fosa a


Fos...

F...

Comunicació i sentit de l’humor

Sembla ser que hem deixat la comunicació síncrona una mica de banda i estem fent servir només l’asíncrona. Segons ho veig jo, el no coincidir en el temps, ens dóna més temps per a la reflexió. Permet rumiar més les propostes noves, tenir en consideració les visions de la resta del grup sobre els diferents punts i sospesar-les amb calma.

Per una altra banda la presa de decisions és més lenta. No és tan àgil com ho és en les discussions que duem a terme quan ens trobem a GoogleDocs. I tampoc podem oblidar el tema de la socialització. El poder parlar a temps real, encara que sigui de manera virtual, amb la resta del grup ens ha permès coneix-se’ns una mica més i això és important.

Un grup de treball no són només les aportacions, l’anàlisi, les correccions, i altres aspectes relacionats amb el projecte. No som màquines. També és molt important tenir sentit de l’humor, fer bromes, riure. Un bon ambient dintre del grup, estic convençut, millora el resultat final de la feina. Connectar i riure una estona ajuda a incrementar la motivació quan ens hem de posar a fer la feina més intel·lectual.

Així que chicas: Viva la pestanya!!!

P.D. Aquesta frase la diu la Verónica Forqué a la pel·lícula Kika de l’Almodóvar. La Verónica, que és una “esteticienne” que maquilla morts, fa  una mena d’al·legoria a la pestanya i acaba amb aquest crit.

Apa rebonicos!