L'últim cafè?

Acabo d'arrancar el full del mes de maig del calendari. Què ràpid m'ha passat aquest semestre i, suposo que és la conseqüència directa d'haver dut una activitat frenètica.

No sé si és pel temps, amenaça pluja, o per les hormones, però avui em sento una mica ploff. Suposo que esteu d'acord amb mi que el Google docs d'avui és probablement l'últim que compartim, si més no per parlar del nostre projecte! Aquests matins de solitud, acompanyada, davant la pantalla de l'ordinador, aquells jocs d'idees, la rapidesa a l'hora de mecanografiar amb aquells colors que ens remeten a l'infància (pel símil del parxís), el cafè fumejant del començament de la conversa, la tassa amb el pòsit ja sec (això si no teniu Nespresso, és clar!)... tot això ho estem deixant enrere, comença a formar part del nostre passat. I malgrat aquesta sensació de nostàlgia que em pren ara mateix, també sento satisfacció i orgull per la feina ben feta i per l'assoliment dels objectius marcats .

Ens queda una última PAC, encara no podem baixar la guàrdia, hem de fer un nou esforç que a la vegada serà més complicat perquè és l'hora de ser crítics, tolerants, nobles i humils. A diferència d'en Damià, a mi no em fa patir aquesta primera etapa crítica amb el nostre propi projecte, però en canvi, sí em fa respecte haver de criticar un treball extern que de ben segur, com el nostre, té una intensa història al darrera.