Damianet vs. Wiki

No guanyem per a ensurts. Quan ja ho tenim tot més o menys cuinat i llest per a servir a taula, resulta que a l’hora de tirar l’oli desapareix l’amanida. Am això vull dir que la Wiki sembla que, de vegades, tingui vida pròpia.

Segueixo com a bon minyó fil per randa les instruccions per a triar el tipus i grandària de la lletra; trio, penjo i enquadro les imatges; assigno espais entre línies i paràgrafs i quan ho tinc tot enllestit, clico el botó de save i, seguidament, visualitzo el que la Wiki ha decidit, i no necessàriament el que jo he decidit.

Lletres d’una altra mida. Justificades a l’esquerra quan jo li he demanat, fins i tot amb un si us plau en veu alta, que estiguin centrades, imatges a Cuenca quan jo li he demanat que estiguin junt al paràgraf que il·lustren.

Sí amics, la Wiki juga amb nosaltres i s’ho passa la mar de bé. Però el que no sap la Wiki és que jo sóc descendent d’aragonesos. De fet tots els meus avantpassats ho són i són recabuts o tossuts com dieu aquí. Amb això vull dir que si la foto ha d’anar centrada, per posar un exemple, al final hi anirà, vulgui la Wiki o no.

I què he après amb tot això. Doncs a usar la imaginació i “toquinyar” la Wiki de mil maneres diferents fins que el resultat sigui el què jo espero i no el que ella vol. També haig de dir que no sempre em surto amb la meva i haig de reconèixer que ella guanya. No es pot tenir tot a la vida. Què hi farem.