Cercar en aquest blog

diumenge, 22 de maig del 2011

Crònica d'un viatge virtual. Part V - He vist coses que mai us creuríeu




Rutger Hauer: "
He vist coses que mai us creuríeu..."


Aquesta és una de les frases més emblemàtiques de la pel·lícula Blade Runner i amaga rera seu una increible senyal casuística amb el nostre cas. Intentaré explicar-vos, si puc, l'abast d'aquestes paraules...màgiques, xiuxiuejades a un Harrison Ford extenuat.

Estem arribant al final d'aquesta etapa i es divisa a l'espai proper un THE END tallat a mà, una guillotina que tallarà el cel·luloide pel mig. Un adéu previst, esculpit al final d'un ídex a lletra petita.

Com els Replicants de Blade Runner, el nostre projecte va ser creat per l'home (nosaltres), per més tard adquirir vida pròpia. Va aprofitar-se d'una certa relaxació per viatjar a planetes llunyans, col·lònies de pedra fosca, mines plenes de metalls desconeguts. Temps després, aquest va decidir retornar a casa per cercar els seus progenitors; alguna cosa no funcionava allà dalt.

Va ser trist adonar-se que sense els seus creadors la vida era limitada. Tenia firmada una data de caducitat. Per això, va posar-se altra cop a les mans dels humans, que amb una renovada esperança van recuperar el dret sobre els seus fills. Allò que denota superioritat, les paraules autoritàries d'un pare, el PATAPUM d'una porta després d'un càstic. No tornis a casa amb els genolls pelats i el xandall estripat.

Després de certs dubtes hem imposat la nostre llei, els Replicants han lluitat contra sí mateixos, només ells eren el seu veritable enemic.

La frase de Rutger Hauer en qüestió la va proposar el mateix, la va escriure i posar en mans de Ridley Scott, que admirat va decidir incloure-la. El temps l'ha situat com a estandard de les pel·lícules de ciència ficció.

Abans de morir el fill li dóna al pare una classe magistral sobre la vida, "he vist coses que mai us creuríeu"; la frase exemplifica a la perfecció allò incontrolable, desconegut, que supera les espectatives.

Els circuits s'apaguen, el pare plora la mort artificial del seu fill. Però demà al matí i gràcies a això tindrá més ganes de viure...un unicorn davant la porta el fa dubtar però agafant amb força la mà de la Rachel, emprèn la fuga.

El seu amor ho reclama.

Els pares es converteixen en fills, els fills en pares. I Harrison Ford en un Repli...nosaltres ja ho som.


Fosa a negre...

Fosa a ne...
Fosa a


Fos...

F...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada