És interessant adquirir coneixements, però més conjugar-los alhora amb eines noves i profitoses. El cas d'aquesta setmana, el plantejament dels mapes conceptuals per a la nova PAC, ens va fer acostar a una nova eina estrambòtica, però bàsica en el terreny col·laboratiu. Estrambòtica al pensar que una eina com aquesta, la creació de mapes conceptuals en equip i en xarxa, pogués tenir l'acceptació i utilitzat que en realitat té. El CMap, doncs, se'ns ha mostrat com un recurs indispensable per la consulta paral·lela dels seus continguts i la creació pas a pas del nostre MAPA CONCEPTUAL.
La veritat és que ens va costar afilar l'eina, mai millor dit, però l'empenta de tots i la màgia de l'Anna, ens van encarar feliçment cap al camí adequat. El Cmap, és una opció a tenir en compte, és fàcil d'entendre, molt visual i amb una quantitat d'opcions de maquetació realment admirable.
Una de les coses que més em va sorprendre però, va ser la quantitat d'informació abadonada entre carpetes de noms impensables i estranys. Com una balena embarrancada a la sorra d'una platja deserta, milions de bytes i esquemes amb nodes flotants moribunden per la xarxa del Cmap en espera de...un enterrament? Un model de mapa conceptual innovador? Un virus caçador de núvols conceptuals?
És trist moure't per les carpetes i veure a cua d'ull, les dades mortes...
Que poc et costa dir el que has de dir d'una manera literària.
ResponEliminaXiquet, quina visió tan apocalíptica dels mapes conceptuals.