Quina setmaneta!!

Quina setmaneta senyors meus! Quina setmaneta! Com es nota que el final de semestre ja es deixa intuïr entre els passadisos virtuals de la UOC...

Jo que em pensava que aquesta setmana podria avançar en el redactat de la meva secció del projecte i només he pogut escriure quatre ratlles.
Al final, i en vistes de l’allau de feina que tinc, m’he hagut de reestructurar els objectius setmanals i deixar-ho només en “lectura, tria de continguts i esquematització d’aquests”. La redacció l’haurem de deixar per la setmana que ve.

Volia comentar que aquesta setmana he trobat a faltar trobar-nos un dia tots 4 i xerrar pel GoogleDocs. A mi, personalment, m’agradaria comentar l’estat del projecte, dubtes, acordar dates... A mi em va bé poder tenir una estona amb vosaltres per posar-nos al dia i decidir nous objectius. Com ho veieu? Entenc que aquesta setmana havíem de llegir els nostres articles i començar a redactar i que, potser, no donava tant com per quedar els 4 i tal... i entenc que de vegades és difícil coincidir tots junts. Però crec que en moments així, amb uns 30 minutets per poder posar-nos al dia i tal n’hi hauria prou, no?
És que sinó us trobo a faltar! :)

També m’agradaria dir que fins que no vaig començar el projecte del llibres electrònics no en tenia ni idea del tema. Bé, si veia un llibre electrònic sabia què era... però recordo que un dia una senyora em va dir si allò que deixàvem en préstec a la biblioteca era com un kindle i vaig posar cara de “m’està parlant en xinès o m’està insultant; segur!”. Quina vergonya que vaig passar de no saber què m’estava dient! Ara, si la dona tornés a la biblioteca es quedaria amb la boca oberta de tot el que he après! M’està agradant molt i estic trobant el tema molt interessant.


Us heu fixat en la foto que adjunto avui? És de la pel·lícula TRON (concretament de TRON: Legacy però al Google surten moltes més fotografies de la nova pel·lícula que de la de l’any 1982). L’heu vist? Si no és així us la recomano ferventment!
Bé, la peli mostra una interpretació del que passa a Internet; pura ficció... fa pensar una mica amb “Érase una vez el cuerpo humano” jajaja; doncs per un moment em vaig imaginar el nostre projecte i els nostres missatges del fòrum transportats per tios en moto enmig de la xarxa.... Quina paranoia! jejeje

Un petó companys!

Tempus fugit

Hola Replicants!

Aquesta setmana us he de confessar que em sento una mica "Atrapada en el temps". Per una banda, sento que el temps passa més ràpid que mai i, per l'altra, que no avanço.

Pel que he vist en els vostres comentaris i també en fòrums d'altres assignatures, aquesta és la sensació més comuna i habitual en aquestes alçades del semestre. Per tant, no li donaré més valor que el que té i lluitaré contra aquesta força malèvola.

També us he de confessar que tinc el cap saturat d'informació. Actualment aconseguir informació és molt senzill (que us he d'explicar a vosaltres), el més difícil és sintetitzar-la, prioritzar-la i ordenar-la. I és en aquest segon punt en el que em trobo ancorada.

Malgrat tenir un dia "clarobscur" (ple de contrastos al més pur estil Caravaggio), segueixo fent una valoració positiva o, fins i tot, més positiva, de l'actuació i del treball del nostre grup. Estic d'acord amb la Sílvia i jo també estic orgullosa de ser una Replicant! Sé que farem un bon treball encara que siguem 4 patidors, perquè aquest és un patir de responsabilitat i entrega.

Per cert Damià, jo no faria més proves amb el menú de l'esquerra perquè, si no m'equivoco, és la segona vegada que "desapareix"... ja saps que diu la dita: "a la tercera va la vençuda"!

Ànims i empenta!

No apte per a cardíacs

Xiquets, em sento com si acabés de néixer. No sé si heu experimentat mai la sensació d’haver-la fastiguejat tant que volíeu fer marxa enrere en el temps sabent, però, que no esteu en cap pel·lícula americana i que, per tant, això no passarà. Bé, doncs l’acabo d’experimentar ara mateix.

Estava fent dues coses alhora i m’havia oblidat que els homes no ho podem fer això. El cas és que estava fent la redacció de la meva part del projecte i, al mateix temps, estava intentant arreglant el menú de l’esquerra de la nostra Wiki. Entre una cosa i l’altra he vist als Widget el de “Tabla de contenidos” i he pensat que aquí estava la solució. L’he triat i ha desaparegut el menú que teníem abans.

Podeu imaginar el pànic que m’ha entrat. Tota la feina feta a fer la mà. No em podia creure que amb un clic de ratolí m’hagués carregat tot. La meva execució pública per part vostra era imminent. Havia de pensar amb rapidesa. Havia de tornar a la vida el cadàver de la nostra feina.

Al final he trobat la solució als enllaços que hi ha a l’espai de Wikispaces de l’assignatura. Quan he pensat que havia trobat la resposta la sang m’ha tornat a circular i ja no semblava “la novia cadàver”. Finalment he pogut recuperat, i canviar l’aspecte del menú que era l’objectiu de tot aquest enrenou.

En fin Pilarín. Haurem de deixar l’execució per a més endavant. La vida torna a ser multicolor i torno a emprendre la feina amb els ànims i les ganes d’aprendre de costum.

Només volia compartir-ho amb vosaltres.

Apa rebonicos.

FORÇA i ENDAVANT

Nova entrada al bloc. Aquest viatge continua i les sensacions i experiències canvien, evolucionen.

És veritat que la nota global de la PAC1 va desinflar, inicialment, al grup. Sort que ens vam calmar, vam llegir atentament les anotacions, i vam poder tirar endavant!

Reconec que sóc una persona que s'estressa molt fàcilment i que necessita uns instants per calmar les emocions i veure les coses des d'un altre punt de vista. Poder escoltar (més ben dit, llegir) als meus companys i l'aclaració de'n Joan em va ajudar moltíssim a agafar forces i tirar endavant. Des d'aquí GRÀCIES COMPANYS!

A mesura que avança el projecte van sorgint nous punts i reptes per tots nosaltres. Com ja vaig comentar, moltes de les eines que estem fent servir són nous per mi i he hagut de gastar temps per aprendre a moure'm pels diferents llocs com GoogleDocs o Cmap Tools. Havent practicat i amb unes quantes hores d'encerts i errades a l'esquena puc afirmar que són eines molt útils.

Ara venen setmanes dures, amb moltes PACS per entregar i el final del semestre a tocar dels dits. Crec, com ha comentat en Damià, que hem de ser estrictes amb el tema de l'organització i marcar-nos unes dates a nivell grupal per poder anar tots a una. I també aprofito per dir que a nivell personal, veient la feina que tinc de totes les assignatures i compromisos personals, és el millor que puc/podem fer.

A nivell personal, m'esta costant una mica a causa del problema que tinc a nivell de connexió a Internet. Em fa molta ràbia tenir les hores restringides de connexió i no poder gaudir d'Internet a casa. Espero poder comptar-hi de cares a la recta final del projecte, ja que de vegades em sento una mica culpable de no poder contestar les aportacions dels meus companys amb la freqüècia amb la que m'agradaria. Però penso en vosaltres! :D

Altre cop gràcies a tots 3 per la pinya que estem fent! M'encanta l'ambient que es respira en el grup. M'encanta notar que tots cuidem de tots i que si algú de nosaltres va "coix" en alguna cosa, podem comptar amb la resta per poder avançar conjuntament!

No me'n arrepenteixo ni un moment d'haver triat fer aquest viatge amb vosaltres.

Crònica d'un viatge virtual. Part III - Les eines i la balena

És interessant adquirir coneixements, però més conjugar-los alhora amb eines noves i profitoses. El cas d'aquesta setmana, el plantejament dels mapes conceptuals per a la nova PAC, ens va fer acostar a una nova eina estrambòtica, però bàsica en el terreny col·laboratiu. Estrambòtica al pensar que una eina com aquesta, la creació de mapes conceptuals en equip i en xarxa, pogués tenir l'acceptació i utilitzat que en realitat té. El CMap, doncs, se'ns ha mostrat com un recurs indispensable per la consulta paral·lela dels seus continguts i la creació pas a pas del nostre MAPA CONCEPTUAL.

La veritat és que ens va costar afilar l'eina, mai millor dit, però l'empenta de tots i la màgia de l'Anna, ens van encarar feliçment cap al camí adequat. El Cmap, és una opció a tenir en compte, és fàcil d'entendre, molt visual i amb una quantitat d'opcions de maquetació realment admirable.

Una de les coses que més em va sorprendre però, va ser la quantitat d'informació abadonada entre carpetes de noms impensables i estranys. Com una balena embarrancada a la sorra d'una platja deserta, milions de bytes i esquemes amb nodes flotants moribunden per la xarxa del Cmap en espera de...un enterrament? Un model de mapa conceptual innovador? Un virus caçador de núvols conceptuals?

És trist moure't per les carpetes i veure a cua d'ull, les dades mortes...

Omplint el got

Una altra setmana. El temps passa, sovint, més ràpid del que voldríem. Anem complint els terminis. Fent una mica de crítica, i sobretot d’autocrítica, hi ha un parell de cosetes que trobo a faltar en el treball del nostre grup. En primer lloc una comunicació més fluida. En segon lloc un calendari més marcat.

Sí, ja sé que ens comuniquem i també sé que tenim present les dates per a fer els lliuraments. Però és que jo, en aquest sentit, sóc molt poc mediterrani i més alemany. Necessito tenir un calendari amb totes les activitats previstes juntament amb les dates de lliurament. Fins i tot amb els dies de marge per tenir enllestida l’activitat per avançat. Sòl funcionar d’aquesta manera.

Tots nosaltres estem fent moltes coses al mateix temps. UOC, feina, cursos, etc. Personalment sovint he de prioritzar, prendre decisions i algun cop també improvisar. Sempre, per suposat, amb criteri. És per tot això que abans dit sobretot autocrítica, perquè no estic funcionant com ho faig habitualment.

En definitiva, demà mateix em faig un planning simple i, si us sembla bé us el passo a veure què en penseu. Ja sé que tenim presents les dates de lliurament però si es veu per escrit ajuda a fer la feina per fases i redueix en certa manera la incertesa.

Apa ressalaos!        

Crònica d'un viatge virtual. Part II - D'entre els morts

Hola Replicants!

Seria bo, fer un anàlisi sincer del que ens ha passat, però també del que ens ha de passar a partir d'ara, que és el que realment ens importa. La clatellada de l'altra dia, després de veure la mala planificació del material que havíem de presentar, ens ha de fer avançar en la direcció correcte; amb una atenció mesurada i clara. Amb cautela però alhora amb decisió i fermesa.

Som un grup fantàstic, el Joan ens ho ha confirmat per passiva, però cal estar atents allò que se'ns demana. Potser ens varem relaxar, després de la ràpida comunió entre nosaltres, però cal insitir en els nostres ítms com a grup; la capacitat de comprensió, la constància i l'interès pel resultat final. La resta sortirà sol, oi?

Una de les coses que més m'agrada, com a grup, és les ganes que tenim d'aprendre coses noves, d'innovar en les formes de treball, d'evolucionar en els coneixements, tant en la forma com en el seu contingut. La utilització del GoogleDocs com a eina de treball, ens va fer perdre uns dies en el seu coneixement, però no ha sigut envà. Hem descobert una forma de comunicació enriquidora, còmode i que ens ha servit de maravella.

A parit d'ara, doncs, l'horitzó ens queda a prop, tenim tot allò necessari per a reaccionar i veure sortir la llum d'un projecte interessant.

Hi creiem? Anem a Montserrat? Res, que tot està a les nostres mans.

D'entre els morts, Xiquets... tots a una.