L’alumne avaluador

Xiquets i xiquetes, quan en Joan ens va comunicar que havíem de fer un judici sobre els treballs dels nostres companys de curs i avaluar-los, em van venir al cap tot de frases tipus: “El cazador cazado” o “Quien a un ladrón...” .

En un primer moment vaig pensar que havia de ser una tasca molt i molt difícil. Pot ser de les més difícils del semestre. Creia que, pot ser, no tindria bon criteri, o un criteri just, o ves a saber tu que. Vaig començar a revisar, doncs, el projecte que m’havia estat assignat amb molta cura. Va ser com si fos un policia amb una lupa buscant burilles que delatessin els delinqüents.

Passats els tràngols del començament el que vaig fer va ser gaudir de la revisió d’un projecte que m’interessava molt i que estava ben redactat. En realitat ha estat un regal poder avaluar un treball com el que m’ha tocat. Per una altra banda cal pensar que al nostre grup, i la resta de grups també, hem dut a terme un projecte similar, tot i que amb altres temàtiques.

Al final et dones compte de què els altres també s’han hagut d’enfrontar amb un entorn nou i que tampoc era tan complicat arribar a saber com anava tot això de la Wiki. Tots, més o menys, teníem les mateixes pors i, m’atreveixo a dir, també les mateixes ganes d’acceptar el repte que suposava fer una cosa per primer cop. De fet, estem aquí precisament per a això, per aprendre, per acceptar reptes i per compartir experiències amb la resta de companys.

És per aquest motiu que penso que el plantejament, la metodologia i les eines de l’assignatura han estat encertades. Clar que sí. No és el mateix enfrontar-te a nous reptes totalment sols que fer-ho amb un equip ben coordinat. Sempre he pensat que els treballs individuals estan bé però he pogut comprovar tant als estudis com a la feina que el poder fer-los en grup és enormement enriquidor. Sempre aprens coses noves de la resta de companys tant a nivell acadèmic com a nivell personal.

Per una altra banda, al llarg del semestre també hem comés errors. I, personalment, m’alegro moltíssim perquè l’experiència m’ha demostrat que s’aprèn més dels errors que dels encerts. Amb això no vull dir que s’hagi d’estar fotent la pota a cada moment. Només vull dir que de les errades cal extreure sempre una lliçó i, xiquets i xiquetes, a mi són les que més se’m queden.

Perdoneu però algú ho havia de dir... Ho haveu vist? Ho haveuuuu viiiiiist?

Fins ara guapus!