Crònica d'un viatge virtual. Part IV - El llarg camí

Hola Replicants.

No hi ha cap cobard, potser hem tingut una mica de por, però ara el lleó gruny amb força, la Dorothy canta el retorn a casa, l'home de llauna té un cor que balla dins seu, l'espantaocells un cervell per narrar contes als ocells que descansen sobre seu.

La nostre Wiki és la ciutat d'esmeralda, com hem pogut veure més etèria del que un podria esperar i el mag d'OZ qui ens jutjarà a última instància. Mag D'OZ, de la A a la N i de la O a la Z. Estem a la última etapa del nostre camí, l'hora dels resultats, de tornar a casa.

Després de posar les coses al seu lloc, i capitanejats pel Damià, amb fuet xiulant al vent inclòs, vàrem parlar del que tots estavem veient. No concretàvem res, tot i haver après moltes coses junts, faltava partir, repartir, unir, endreçar. Però les coses rutllen, tothom està mans a la obra, adoctrinats, amb ganes de veure el que hem de parir entre tots; un xiquet de zeros i uns, el plor d'una vida engendrada.

Replicants, ànims en aquest últim troç, que ja es divisa la ciutat lluent, l'empenta d'un bon treball fet, la mirada atenta d'en Pompeu Fabra.

M'emporto moltes coses, però a vosaltres per sobre de tot.