Comunicació i sentit de l’humor

Sembla ser que hem deixat la comunicació síncrona una mica de banda i estem fent servir només l’asíncrona. Segons ho veig jo, el no coincidir en el temps, ens dóna més temps per a la reflexió. Permet rumiar més les propostes noves, tenir en consideració les visions de la resta del grup sobre els diferents punts i sospesar-les amb calma.

Per una altra banda la presa de decisions és més lenta. No és tan àgil com ho és en les discussions que duem a terme quan ens trobem a GoogleDocs. I tampoc podem oblidar el tema de la socialització. El poder parlar a temps real, encara que sigui de manera virtual, amb la resta del grup ens ha permès coneix-se’ns una mica més i això és important.

Un grup de treball no són només les aportacions, l’anàlisi, les correccions, i altres aspectes relacionats amb el projecte. No som màquines. També és molt important tenir sentit de l’humor, fer bromes, riure. Un bon ambient dintre del grup, estic convençut, millora el resultat final de la feina. Connectar i riure una estona ajuda a incrementar la motivació quan ens hem de posar a fer la feina més intel·lectual.

Així que chicas: Viva la pestanya!!!

P.D. Aquesta frase la diu la Verónica Forqué a la pel·lícula Kika de l’Almodóvar. La Verónica, que és una “esteticienne” que maquilla morts, fa  una mena d’al·legoria a la pestanya i acaba amb aquest crit.

Apa rebonicos!