PF, final round: FIGHT!

Bé nois, quina setmaneta!


Ja tenim entregada la PAC3 i pendent de saber el resultat.

Crec que hem fet una bona feina i volia afegir-me al comentari de'n Jordi: crec, com ell, que tots ens hi hem involucrat positivament i hem mostrat constància i motivació a l'hora de fer la nostra feina! Felicitats!!! :D

Ara falta acabar de polir el treball i, no perquè hagi dit "polir" hem d'abaixar la guàrdia! Ànims que això ja s'acaba! I HO CELEBRAREM!!! jeje

Si haig de comentar algun aspecte que m'hagi costat a l'hora de redactar el projecte a la Wiki és el següent:

Moltes vegades quan acabava de redactar un apartat a la Wiki i clicava a "SAVE" llavors l'estètica de la pàgina era diferent a la pàgina d'edició. M'explico: no us passava que posàveu la imatge centrada i, després, us sortia a un costat??? Jordi?? jeje.... A mi em va passar un parell de vegades i era una feina de bojos entrar a canviar-la de lloc perquè si es centrava la imatge, canviava l'estètica del text (desapareixien espais, paràgrafs que s'ajuntaven, notes de peu de pàgina que anaven creant del no-res espais,...) Total, en moments puntuals vaig viure un caos estètic que em va fer plantejar seriosament tirar el portàtil balcó avall... però, com veieu, continua al meu costat...

A part d'això l'experiència ha estat positiva. M'hagués agradat anar una mica més descansada per poder fer una llegida a fons del text redactat però, com ja sabeu, a final de semestre tothom té més feina de la que pot abarcar. Espero poder dedicar-hi el temps que es mereix a partir de demà dimarts! :)

Nens, ja podem veure la cua de l'assignatura a tocar de les nostres mans i sento una barreja d'alegria i tristesa. De debó: tinc ganes de tenir vacances i dedicar-me unes horetes a mi mateixa i a les meves aficions però, per altre banda, aquesta experiències m'ha agradat molt i m'ha permès conèixer gent que val la pena. Espero no perdre-us la pista !

ÀNIMS REPLICANTS! L'ÚLTIM ESFORÇ!!!

Crònica d'un viatge virtual. Part VI - La forma com a contingut

Hola Companys,
estem a prop de la fi del projecte...

Per una banda vull assenyalar que estic molt content de la feina que s'ha fet, tant de la implicació individual com de la puntualitat, constància i interès per la feia desenvolupada per TOTS els membres de l'equip.

Cadascú ha fet una petita part, atomitzada, dels conceptes claus del projecte, i aquests ja estan acabats i penjats a l'espai pertinent: la wiki. D'altra banda, com bé apunta en Damià, falta fer un repàs del redactat, però també de la seva part estètica. És més important del que sembla. Tal com vàrem fer amb el mapa conceptual, hem de menjar-nos els lectors, atrapar-los, conduir-los acertadament a través del nostre projecte.

La part estètica, va més enllà del que sembla. No és només la forma, sinó una premissa clau per conectar l'usuari amb la informació relalitzada. Comprendreu que és vital fer arribar allò que realment es destija, jeraquitzant bé els apartats, la distinció dels conceptes, en definitiva, l'estructura del treball.

Així, doncs, cal acotar el disseny, tot i que com que hem respectat bastant els acords previs a la realització del projecte, només es tractarà de puntualitzar, marcar espais i colors adequats.

Apa, ja en parlarem a la nostre fonda particular. Aquest espai eteri, entre realitats paral·leles però que creix cada cop que intervé el nostre avatar.

Canviem a millor!!

Hi ha un tema del que no hem parlat gaire i que, segons jo ho veig, és molt important. M’estic referint a la modificació de les parts del treball dels altres components de l’equip.

Com a equip, la nostra metodologia va ser la de repartir-nos la feina de tal manera que cadascú de nosaltres havia de fer una revisió bibliogràfica sobre el tema que li corresponia i després, de manera individual, desenvolupar la part del projecte que li corresponia.

Fins aquí fantàstic. Però què passa quan finalment es veu el treball enllestit, quan es veu el conjunt de l’obra llesta per a ser jutjada? Arribats a aquest punt cal anar amb peus de plom perquè cadascú de nosaltres té un bagatge anterior i veu les coses d’una manera particular. Per una altra banda, cadascú de nosaltres té una manera diferent de redactar i de distribuir els continguts.

Que difícil és, si més no per a mi, emetre una opinió sobre el resultat de les aportacions dels companys d’equip sense tenir por a l’opinió de l’altra persona. Amb això no vol dir que el que l’altre ha fet estigui bé o malament. Simplement vull dir que cadascú té una manera de fer les coses.

Davant d’això hi ha dues opcions. La primera seria donar per bo tot el que fa cadascú. Aquesta, personalment, no em convenç. La segona seria suggerir modificacions. Crec que és la millor opció.

El problema és com proposar un canvi sense que el bon ambient que domina les relacions dels membres del grup es vegi afectada. I crec que la millor manera és dir tot el que pensem cadascú sense embussos. Crec que hem adquirit confiança suficient i que ha de ser bo de cara al resultat final.

Per això proposaria penjar a l’Àrea de fitxers les modificacions suggerides. Es tractaria de copiar a un Word l’apartat de l’índex de la Wiki que es vol modificar i donar-li el nom del mateix apartat amb un número que indiqui la versió. Per exemple:

Nous_perfils_professionals_1.doc

Ja direu...

Apa Replicants. Ànims que això ja està pelat!

Valorant la PAC 3

Avui entregarem la PAC 3 després de molta feina. Vam començar-la creant el que havia de ser el mapa conceptual del treball. Al principi ens va generar un cert malestar perquè no acabàvem de trobar la manera amb la que compartir-lo simultàniament. Finalment amb el que va semblar un truc de màgia, ho vam aconseguir.

Després d'això, vam començar a aprofundir en el coneixement del tema dels llibres electrònics. Una feina interessant per tot el que anàvem aprenent, però alhora pesada per l'acumulació d'informació. Finalment hem passat a sintetitzar tota aquesta documentació, concretant tots els punts de l'índex plantejat. Ens hem cenyit bastant al projecte marcat, però a la pràctica hem hagut de fer alguna petita modificació que no ha alterat de cap manera l'estructura valorada positivament per en Joan.

Segurament aquesta ha estat la PAC més individualista, la més asíncrona de totes, però ara novament de la mà, arribem junts a la meta.

Realment la valoració individual de la PAC 2 m'ha deixat un mal sabor de boca, la qual cosa ja us he manifestat al fòrum del grup, em sap molt greu si en algun moment no he estat a l'alçada. Treballar en grup és una gran experiència, molt més difícil que individualment però té tantes satisfaccions i recompenses que compensa el "patiment".

Preparada, llesta, ja, per agafar embranzida i realitzar la PAC 4. La que posarà final al nostre viatge virtual.

BLADE RUNNER - I've seen things

Crònica d'un viatge virtual. Part V - He vist coses que mai us creuríeu

Rutger Hauer: "He vist coses que mai us creuríeu..."


Aquesta és una de les frases més emblemàtiques de la pel·lícula Blade Runner i amaga rera seu una increible senyal casuística amb el nostre cas. Intentaré explicar-vos, si puc, l'abast d'aquestes paraules...màgiques, xiuxiuejades a un Harrison Ford extenuat.

Estem arribant al final d'aquesta etapa i es divisa a l'espai proper un THE END tallat a mà, una guillotina que tallarà el cel·luloide pel mig. Un adéu previst, esculpit al final d'un ídex a lletra petita.

Com els Replicants de Blade Runner, el nostre projecte va ser creat per l'home (nosaltres), per més tard adquirir vida pròpia. Va aprofitar-se d'una certa relaxació per viatjar a planetes llunyans, col·lònies de pedra fosca, mines plenes de metalls desconeguts. Temps després, aquest va decidir retornar a casa per cercar els seus progenitors; alguna cosa no funcionava allà dalt.

Va ser trist adonar-se que sense els seus creadors la vida era limitada. Tenia firmada una data de caducitat. Per això, va posar-se altra cop a les mans dels humans, que amb una renovada esperança van recuperar el dret sobre els seus fills. Allò que denota superioritat, les paraules autoritàries d'un pare, el PATAPUM d'una porta després d'un càstic. No tornis a casa amb els genolls pelats i el xandall estripat.

Després de certs dubtes hem imposat la nostre llei, els Replicants han lluitat contra sí mateixos, només ells eren el seu veritable enemic.

La frase de Rutger Hauer en qüestió la va proposar el mateix, la va escriure i posar en mans de Ridley Scott, que admirat va decidir incloure-la. El temps l'ha situat com a estandard de les pel·lícules de ciència ficció.

Abans de morir el fill li dóna al pare una classe magistral sobre la vida, "he vist coses que mai us creuríeu"; la frase exemplifica a la perfecció allò incontrolable, desconegut, que supera les espectatives.

Els circuits s'apaguen, el pare plora la mort artificial del seu fill. Però demà al matí i gràcies a això tindrá més ganes de viure...un unicorn davant la porta el fa dubtar però agafant amb força la mà de la Rachel, emprèn la fuga.

El seu amor ho reclama.

Els pares es converteixen en fills, els fills en pares. I Harrison Ford en un Repli...nosaltres ja ho som.


Fosa a negre...

Fosa a ne...
Fosa a


Fos...

F...

Comunicació i sentit de l’humor

Sembla ser que hem deixat la comunicació síncrona una mica de banda i estem fent servir només l’asíncrona. Segons ho veig jo, el no coincidir en el temps, ens dóna més temps per a la reflexió. Permet rumiar més les propostes noves, tenir en consideració les visions de la resta del grup sobre els diferents punts i sospesar-les amb calma.

Per una altra banda la presa de decisions és més lenta. No és tan àgil com ho és en les discussions que duem a terme quan ens trobem a GoogleDocs. I tampoc podem oblidar el tema de la socialització. El poder parlar a temps real, encara que sigui de manera virtual, amb la resta del grup ens ha permès coneix-se’ns una mica més i això és important.

Un grup de treball no són només les aportacions, l’anàlisi, les correccions, i altres aspectes relacionats amb el projecte. No som màquines. També és molt important tenir sentit de l’humor, fer bromes, riure. Un bon ambient dintre del grup, estic convençut, millora el resultat final de la feina. Connectar i riure una estona ajuda a incrementar la motivació quan ens hem de posar a fer la feina més intel·lectual.

Així que chicas: Viva la pestanya!!!

P.D. Aquesta frase la diu la Verónica Forqué a la pel·lícula Kika de l’Almodóvar. La Verónica, que és una “esteticienne” que maquilla morts, fa  una mena d’al·legoria a la pestanya i acaba amb aquest crit.

Apa rebonicos!   

Internet i el seu complot

Bona tarda companys!

Avui escric aquesta entrada de bloc amb un somriure d'orella a orella perquè per fi tinc connexió d'Internet a casa meva! SIIIIII
S'ha acabat aixecar-se a hores inhumanes per anar a casa dels meus pares i, així, poder connectar-me a una hora decent a la UOC per poder fer feina. S'ha acabat anar de cul tot el dia perquè he estat masses hores fora de casa... SI! Per fi podré estar a casa meva amb bata i pantumfles connectada a la UOC i fent feina! jajaja

Bromes a part, per mi significa una gran millora a nivell de qualitat de feina. Tenir apunts a dos llocs diferents és estressant i no estar còmode també ho és. Ara no hauré d'estar pendent de si allò que haig de fer ho haig de fer tal dia a tal hora perquè, sinó, fins l'endemà no puc connectar-me.

Bé, ara toca aprofitar aquest regal caigut del cel (o de la companyia telefònica i de la nostra butxaca) per tirar endavant aquest projecte i entregar-ho a temps i en condicions!


La veritat és que aquesta setmana m'he començat a passar hores a la Wiki i no és tant senzill com pensava al començament. Suposo que una cosa és "jugar" una mica: crear una pàgina de prova i fer quatre cosetes per veure com va la cosa i una altre, molt diferent, és crear el cos del treball amb la "pressió" que vols que quedi bé i que l'estil faci conjunt amb la dedicació i esforç! ;)
M'he trobat amb varis problemes a l'hora d'aconseguir que, un cop guardada la pàgina del a Wiki, quedés tal i com jo volia. Es desconfigura molt ràpidament, no? O són coses meves?

Espero poder apretar l'accelerador aquest cap de setmana, ja que ara puc estar connectada tota l'estona que necessiti!


Damià, novament gràcies per estar al cas de coses que potser nosaltres ni havíem pensat. Ara em posaré en el paper de Jordi i diré que ets com en Dark Vader i nosaltres els soldats imperials! VIVA EL LADO OSCURO DE LA FUERZA! ;)

Petons

Crònica d'un viatge virtual. Part IV - El llarg camí

Hola Replicants.

No hi ha cap cobard, potser hem tingut una mica de por, però ara el lleó gruny amb força, la Dorothy canta el retorn a casa, l'home de llauna té un cor que balla dins seu, l'espantaocells un cervell per narrar contes als ocells que descansen sobre seu.

La nostre Wiki és la ciutat d'esmeralda, com hem pogut veure més etèria del que un podria esperar i el mag d'OZ qui ens jutjarà a última instància. Mag D'OZ, de la A a la N i de la O a la Z. Estem a la última etapa del nostre camí, l'hora dels resultats, de tornar a casa.

Després de posar les coses al seu lloc, i capitanejats pel Damià, amb fuet xiulant al vent inclòs, vàrem parlar del que tots estavem veient. No concretàvem res, tot i haver après moltes coses junts, faltava partir, repartir, unir, endreçar. Però les coses rutllen, tothom està mans a la obra, adoctrinats, amb ganes de veure el que hem de parir entre tots; un xiquet de zeros i uns, el plor d'una vida engendrada.

Replicants, ànims en aquest últim troç, que ja es divisa la ciutat lluent, l'empenta d'un bon treball fet, la mirada atenta d'en Pompeu Fabra.

M'emporto moltes coses, però a vosaltres per sobre de tot.

Acabo d'utilitzar un servei que ofereix la NYPL que m'ha deixat flipant. Potser ja ho coneixeu però jo fins fa mitja horeta no, i la veritat que estic al·lucinada!!! El servei és "Ask a librarian" i dóna la possibilitat de fer un xat en viu i en directe amb un/a bibliotecari/a!!! Ho "haveu" vist??

Estava buscant més informació pel nostre projecte i he anat a parar a aquesta biblioteca pública ja que he pogut llegir per internet que disposa d'una biblioteca digital i d'uns serveis pioners en la introducció del préstec d'ebooks a les biblioteques. Consultant la interfície de la seva pàgina web he vist la possibilitat de consultar amb els bibliotecaris i he pensat que podia intentar demanar estadístiques relatives al servei de préstec d'ebooks.

He pogut xerrar una estona amb la Connie, bibliotecària externa de la NYPL. Al conèixer la meva consulta m'ha dit que la dirigia als mateixos bibliotecaris de la NYPL i que ells m'enviarien la resposta al meu correu electrònic.

Què us sembla tot plegat? Jo estic emocionada i m'encanta saber que encara hi ha moltes coses que em sorprenen! M'encanta formular aquella frase que diu "no te acostarás, sin saber una cosa más" perquè com ja va dir Sócrates, fa molt de temps, "Sólo sé que no sé nada". No vull que em passi com molts d'aquells llibres que tenim a les prestatgeries. No vull quedar obsoleta!!

Quina setmaneta!!

Quina setmaneta senyors meus! Quina setmaneta! Com es nota que el final de semestre ja es deixa intuïr entre els passadisos virtuals de la UOC...

Jo que em pensava que aquesta setmana podria avançar en el redactat de la meva secció del projecte i només he pogut escriure quatre ratlles.
Al final, i en vistes de l’allau de feina que tinc, m’he hagut de reestructurar els objectius setmanals i deixar-ho només en “lectura, tria de continguts i esquematització d’aquests”. La redacció l’haurem de deixar per la setmana que ve.

Volia comentar que aquesta setmana he trobat a faltar trobar-nos un dia tots 4 i xerrar pel GoogleDocs. A mi, personalment, m’agradaria comentar l’estat del projecte, dubtes, acordar dates... A mi em va bé poder tenir una estona amb vosaltres per posar-nos al dia i decidir nous objectius. Com ho veieu? Entenc que aquesta setmana havíem de llegir els nostres articles i començar a redactar i que, potser, no donava tant com per quedar els 4 i tal... i entenc que de vegades és difícil coincidir tots junts. Però crec que en moments així, amb uns 30 minutets per poder posar-nos al dia i tal n’hi hauria prou, no?
És que sinó us trobo a faltar! :)

També m’agradaria dir que fins que no vaig començar el projecte del llibres electrònics no en tenia ni idea del tema. Bé, si veia un llibre electrònic sabia què era... però recordo que un dia una senyora em va dir si allò que deixàvem en préstec a la biblioteca era com un kindle i vaig posar cara de “m’està parlant en xinès o m’està insultant; segur!”. Quina vergonya que vaig passar de no saber què m’estava dient! Ara, si la dona tornés a la biblioteca es quedaria amb la boca oberta de tot el que he après! M’està agradant molt i estic trobant el tema molt interessant.


Us heu fixat en la foto que adjunto avui? És de la pel·lícula TRON (concretament de TRON: Legacy però al Google surten moltes més fotografies de la nova pel·lícula que de la de l’any 1982). L’heu vist? Si no és així us la recomano ferventment!
Bé, la peli mostra una interpretació del que passa a Internet; pura ficció... fa pensar una mica amb “Érase una vez el cuerpo humano” jajaja; doncs per un moment em vaig imaginar el nostre projecte i els nostres missatges del fòrum transportats per tios en moto enmig de la xarxa.... Quina paranoia! jejeje

Un petó companys!

Tempus fugit

Hola Replicants!

Aquesta setmana us he de confessar que em sento una mica "Atrapada en el temps". Per una banda, sento que el temps passa més ràpid que mai i, per l'altra, que no avanço.

Pel que he vist en els vostres comentaris i també en fòrums d'altres assignatures, aquesta és la sensació més comuna i habitual en aquestes alçades del semestre. Per tant, no li donaré més valor que el que té i lluitaré contra aquesta força malèvola.

També us he de confessar que tinc el cap saturat d'informació. Actualment aconseguir informació és molt senzill (que us he d'explicar a vosaltres), el més difícil és sintetitzar-la, prioritzar-la i ordenar-la. I és en aquest segon punt en el que em trobo ancorada.

Malgrat tenir un dia "clarobscur" (ple de contrastos al més pur estil Caravaggio), segueixo fent una valoració positiva o, fins i tot, més positiva, de l'actuació i del treball del nostre grup. Estic d'acord amb la Sílvia i jo també estic orgullosa de ser una Replicant! Sé que farem un bon treball encara que siguem 4 patidors, perquè aquest és un patir de responsabilitat i entrega.

Per cert Damià, jo no faria més proves amb el menú de l'esquerra perquè, si no m'equivoco, és la segona vegada que "desapareix"... ja saps que diu la dita: "a la tercera va la vençuda"!

Ànims i empenta!

No apte per a cardíacs

Xiquets, em sento com si acabés de néixer. No sé si heu experimentat mai la sensació d’haver-la fastiguejat tant que volíeu fer marxa enrere en el temps sabent, però, que no esteu en cap pel·lícula americana i que, per tant, això no passarà. Bé, doncs l’acabo d’experimentar ara mateix.

Estava fent dues coses alhora i m’havia oblidat que els homes no ho podem fer això. El cas és que estava fent la redacció de la meva part del projecte i, al mateix temps, estava intentant arreglant el menú de l’esquerra de la nostra Wiki. Entre una cosa i l’altra he vist als Widget el de “Tabla de contenidos” i he pensat que aquí estava la solució. L’he triat i ha desaparegut el menú que teníem abans.

Podeu imaginar el pànic que m’ha entrat. Tota la feina feta a fer la mà. No em podia creure que amb un clic de ratolí m’hagués carregat tot. La meva execució pública per part vostra era imminent. Havia de pensar amb rapidesa. Havia de tornar a la vida el cadàver de la nostra feina.

Al final he trobat la solució als enllaços que hi ha a l’espai de Wikispaces de l’assignatura. Quan he pensat que havia trobat la resposta la sang m’ha tornat a circular i ja no semblava “la novia cadàver”. Finalment he pogut recuperat, i canviar l’aspecte del menú que era l’objectiu de tot aquest enrenou.

En fin Pilarín. Haurem de deixar l’execució per a més endavant. La vida torna a ser multicolor i torno a emprendre la feina amb els ànims i les ganes d’aprendre de costum.

Només volia compartir-ho amb vosaltres.

Apa rebonicos.

FORÇA i ENDAVANT

Nova entrada al bloc. Aquest viatge continua i les sensacions i experiències canvien, evolucionen.

És veritat que la nota global de la PAC1 va desinflar, inicialment, al grup. Sort que ens vam calmar, vam llegir atentament les anotacions, i vam poder tirar endavant!

Reconec que sóc una persona que s'estressa molt fàcilment i que necessita uns instants per calmar les emocions i veure les coses des d'un altre punt de vista. Poder escoltar (més ben dit, llegir) als meus companys i l'aclaració de'n Joan em va ajudar moltíssim a agafar forces i tirar endavant. Des d'aquí GRÀCIES COMPANYS!

A mesura que avança el projecte van sorgint nous punts i reptes per tots nosaltres. Com ja vaig comentar, moltes de les eines que estem fent servir són nous per mi i he hagut de gastar temps per aprendre a moure'm pels diferents llocs com GoogleDocs o Cmap Tools. Havent practicat i amb unes quantes hores d'encerts i errades a l'esquena puc afirmar que són eines molt útils.

Ara venen setmanes dures, amb moltes PACS per entregar i el final del semestre a tocar dels dits. Crec, com ha comentat en Damià, que hem de ser estrictes amb el tema de l'organització i marcar-nos unes dates a nivell grupal per poder anar tots a una. I també aprofito per dir que a nivell personal, veient la feina que tinc de totes les assignatures i compromisos personals, és el millor que puc/podem fer.

A nivell personal, m'esta costant una mica a causa del problema que tinc a nivell de connexió a Internet. Em fa molta ràbia tenir les hores restringides de connexió i no poder gaudir d'Internet a casa. Espero poder comptar-hi de cares a la recta final del projecte, ja que de vegades em sento una mica culpable de no poder contestar les aportacions dels meus companys amb la freqüècia amb la que m'agradaria. Però penso en vosaltres! :D

Altre cop gràcies a tots 3 per la pinya que estem fent! M'encanta l'ambient que es respira en el grup. M'encanta notar que tots cuidem de tots i que si algú de nosaltres va "coix" en alguna cosa, podem comptar amb la resta per poder avançar conjuntament!

No me'n arrepenteixo ni un moment d'haver triat fer aquest viatge amb vosaltres.

Crònica d'un viatge virtual. Part III - Les eines i la balena

És interessant adquirir coneixements, però més conjugar-los alhora amb eines noves i profitoses. El cas d'aquesta setmana, el plantejament dels mapes conceptuals per a la nova PAC, ens va fer acostar a una nova eina estrambòtica, però bàsica en el terreny col·laboratiu. Estrambòtica al pensar que una eina com aquesta, la creació de mapes conceptuals en equip i en xarxa, pogués tenir l'acceptació i utilitzat que en realitat té. El CMap, doncs, se'ns ha mostrat com un recurs indispensable per la consulta paral·lela dels seus continguts i la creació pas a pas del nostre MAPA CONCEPTUAL.

La veritat és que ens va costar afilar l'eina, mai millor dit, però l'empenta de tots i la màgia de l'Anna, ens van encarar feliçment cap al camí adequat. El Cmap, és una opció a tenir en compte, és fàcil d'entendre, molt visual i amb una quantitat d'opcions de maquetació realment admirable.

Una de les coses que més em va sorprendre però, va ser la quantitat d'informació abadonada entre carpetes de noms impensables i estranys. Com una balena embarrancada a la sorra d'una platja deserta, milions de bytes i esquemes amb nodes flotants moribunden per la xarxa del Cmap en espera de...un enterrament? Un model de mapa conceptual innovador? Un virus caçador de núvols conceptuals?

És trist moure't per les carpetes i veure a cua d'ull, les dades mortes...

Omplint el got

Una altra setmana. El temps passa, sovint, més ràpid del que voldríem. Anem complint els terminis. Fent una mica de crítica, i sobretot d’autocrítica, hi ha un parell de cosetes que trobo a faltar en el treball del nostre grup. En primer lloc una comunicació més fluida. En segon lloc un calendari més marcat.

Sí, ja sé que ens comuniquem i també sé que tenim present les dates per a fer els lliuraments. Però és que jo, en aquest sentit, sóc molt poc mediterrani i més alemany. Necessito tenir un calendari amb totes les activitats previstes juntament amb les dates de lliurament. Fins i tot amb els dies de marge per tenir enllestida l’activitat per avançat. Sòl funcionar d’aquesta manera.

Tots nosaltres estem fent moltes coses al mateix temps. UOC, feina, cursos, etc. Personalment sovint he de prioritzar, prendre decisions i algun cop també improvisar. Sempre, per suposat, amb criteri. És per tot això que abans dit sobretot autocrítica, perquè no estic funcionant com ho faig habitualment.

En definitiva, demà mateix em faig un planning simple i, si us sembla bé us el passo a veure què en penseu. Ja sé que tenim presents les dates de lliurament però si es veu per escrit ajuda a fer la feina per fases i redueix en certa manera la incertesa.

Apa ressalaos!