Crònica d'un viatge virtual. Part I

Estem enfilant el primer tram d'un viatge peculiar.
Entre zeros i uns, treballem, riem, expressem i passem el temps.

Com si fos una partida de parxís simulada, cadascú té un color adjudicat, que l'identifica de forma estètica. Aquest és un dels principis del llenguatge virtual, i una apreciació de la necessitat de conjugar personalitat i individualitat en un entorn democratitzat. Igual per a tothom.
Un entorn que, com les escoles d'abans, de ment reticulada i pervertida, vestia a tots els alumnes de gris. Els patis i passadíssos lluien com una munió estètica exempta de tot allò particular, anormal o genuí per naturalesa. Com aquells que s'enduien una clatellada per escriure amb l'esquerra, o eren castigats per una veu aflautada.

Els primers passos, doncs, s'han encaminat a mostrar-nos com a éssers individuals, amb capacitat per a treballar, però també per a compartir complicitats, inquietuds.
Una cançó dels Smiths sonant de fons, un concert on el tamany (de la caballera) és important, els nervis d'abans d'una visita escolar a la bilioteca...

Un procés vital, per a dotar d'ànima el llenguatge màquina, per a esdevenir quelcom més que un color en una frase oblidada.